Del color original, passant per una capa negra amb elements platejats i daurats i una darrera també negra amb elements lila. A través d’aquest viatge cromàtic els restauradors i conservadors han pogut tirar enrere en el temps i arribar al 1915, any en que el carro funerari de Linyola va iniciar els seus trajectes. Amb un bisturí i rascant mil·límetre a mil·límetre, els experts realitzaran, durant tot aquest mes, un minuciós treball de restauració per tal de conservar la segona capa de pintura del carro. Un treball que també servirà per documentar i catalogar aquesta peça, que com a curiositat, sembla ser que tindria la part de baix reutilitzada d’un carro d’oci ja que la pintura original és de color granat, un color impropi dels carros funeraris de l'època.

Es creu que el primer carro funerari del municipi es va adquirir als voltants de l’any 1875, quan es va traslladar el cementiri a les afores del poble. Quaranta anys després, el 1915, el consistori va adquirir un segon carro, que és el que en aquests moments s’està restaurant, i que va donar servei fins a l’any 1976. Així ho indiquen les actes de l’Ajuntament que l’historiador local, Esteve Mestre ha anat recopilant al llarg dels anys.

Un cop finalitzi la restauració, el carro quedarà exposat al cementiri de Linyola en un espai on es col·locarà una vidriera de manera que es veurà tant des de dins d’aquest lloc, com des de fora.