El 65 per cent dels lleidatans tindrien dificultats per desplaçar-se en cadira de rodes per les àrees comunes de l’edifici en el qual resideixen, mentre que un 49 per cent tindria problemes per moure’s dins del seu habitatge. Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe La Veu de l’Accessibilitat, elaborat per la Fundació Mútua de Propietaris per mostrar el dia a dia de les més de 2,4 milions de persones a l’Estat amb mobilitat reduïda, de les quals 270.000 (un 11 per cent) són majors de 65 anys.

Unes barreres arquitectòniques que, per a un 64 per cent dels catalans, serien difícils de solucionar per la complicació que suposa que tots els veïns es posin d’acord, especialment si la inversió en les obres d’adaptació supera els 2.000 euros per veí.

“La mobilitat reduïda és un dels principals problemes de la tercera edat i, per això, és essencial que les comunitats de propietaris siguin conscients de la necessitat de fer accessibles els edificis per facilitar-los la vida, contribuint a crear una societat més inclusiva”, va destacar ahir Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mútua de Propietaris.

Per a aquest col·lectiu, les dificultats per transitar lliurement no només apareixen en els espais comuns del seu bloc o habitatge. Accedir als edificis públics, creuar els passos zebra, moure’s en transport públic o fins i tot caminar per les voreres són accions que també comporten una gran dificultat.

Per aquesta raó, l’accessibilitat als municipis catalans està qualificada amb un suspens (4,7) entre els qui tenen problemes de mobilitat. De fet, set de cada deu catalans no es plantegen canviar de lloc de residència perquè consideren que la resta de localitats es troben en la mateixa situació en matèria d’accessibilitat.