ACTUALITAT
El Canal d’Urgell presenta el seu pla de modernització al IV Congrés de l’Aigua
27/10/2021
L'entitat reclama a la classe política que aposti per ‘un projecte estratègic que ha de permetre la sobirania alimentària de Catalunya i la garantia d’aigua per al país’
El president de la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell (CGRCU), Amadeu Ros, ha demanat avui al Govern de la Generalitat i a tota la classe política el seu suport a la modernització del Canal d’Urgell ja que, segons ha defensat, es tracta d’un projecte estratègic per a Catalunya. Ros ha pronunciat aquestes paraules en el marc del IV Congrés de l’Aigua de Catalunya, que ha tingut lloc avui dimarts al CaixaForum de Barcelona, on la CGRCU ha presentat el projecte de modernització del Canal d’Urgell.
Ros s’ha referit al projecte de modernització que impulsa la CGRGU com “un projecte de país que permetrà que es puguin produir tots els aliments que necessita Catalunya sense dependre de l’exterior, cosa que actualment no passa, ja que hem d’importar el 60% dels aliments que consumim”. La modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar al gent al territori i fomentar-ne el repoblament. En aquest sentit, Ros ha volgut subratllar el suport que el projecte ha obtingut per part de més d’un centenar d’empreses agroalimentàries que representen el 20% del PIB de Catalunya, així com també de partits polítics, però “demanem explícitament a la Generalitat i a tota la societat catalana que sigui conscient de la importància de l’impuls d’aquest projecte”. De la mateixa manera, ha explicat, “la modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua”.
L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El departament d’Agricultura ja té en marxa els primers quatre projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 M€, de cara al 2022. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels fFons Next Generation.
Ros ha pronunciat aquestes paraules en el marc del IV Congrés de l’Aigua, que ha tingut lloc avui dimarts al CaixaForum de Barcelona, en el qual ha volgut recordar que el Canal d’Urgell, la infraestructura hidràulica més important de Catalunya, fou construïda ara fa 160 anys, rega 75.000 hectàrees, subministra a més de 300 indústries agroalimentàries, a més de 1.860 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades. També ha volgut posar èmfasi en el fet que la seva concepció va ser promoguda per la burgesia catalana a través de la família Girona per garantir aliments a la capital catalana i “ara, 160 anys després, necessitem millorar-ne la seva eficiència”.
Alllarg del congrés, Xavier Díaz, director general de la CGRCU, ha instat l’administració a “declarar la modernització dels regadius com a projectes i actuacions d’interès general i a actuar-hi en conseqüència”. Díaz ha reivindicat l’agricultura i el regadiu com a sector estratègic de país, que “cal potenciar i donar suport des de dalt pel bé de tota la societat”.
El director general ha explicat que el regadiu modernitzat del Canal d’Urgell serà sostenible ja que millorarà la gestió de l’aigua i l’energia. Utilitzarà sistemes eficients de regadiu (aspersió o degoteig) i s’incrementarà l’eficiència del regadiu en un 30%. A la vegada, amb la modernització dels regadius es disminueix el consum d’aigua i amb balanç energètic zero gràcies a l’ús de les energies renovables. El regadiu que es planteja preveu una solució basada en la pressió natural existent i en plantes solars pròpies per autoconsum amb l’objectiu de disposar de la suficient pressió a totes les parcel·les, en les zones on no és possible regar amb pressió natural, per tant, amb un balanç energètic zero. L’aposta per la innovació, doncs, afavorirà una major rendabilitat de les finques.
Garantia d’aigua en l’àmbit urbà i industrial i per millorar la gestió de sequeres
També ha explicat, que de la mateixa manera, la modernització suposarà una millora de l’abastament tant en l’àmbit urbà com industrial i una millora en la gestió en situacions de sequera i restriccions. La modernització suposarà un increment de la capacitat de reserva, ja que es construiran més de quaranta basses per reserva i regulació d’aigua. La gestió de l’aigua de manera centralitzada, interconnectada i automatitzada, millorarà la garantia de subministrament d’aigua de regadiu i d’abastiment a les poblacions. L’estalvi generat per la modernització dels regadius revertirà directament al sistema i permetrà disposar de més aigua per a usos mediambientals i d’abastament tant urbà com industrial.
Una de les vies verdes més llargues d’Europa
El projecte de la modernització del regadiu està lligat, però, a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.
Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.
Ros s’ha referit al projecte de modernització que impulsa la CGRGU com “un projecte de país que permetrà que es puguin produir tots els aliments que necessita Catalunya sense dependre de l’exterior, cosa que actualment no passa, ja que hem d’importar el 60% dels aliments que consumim”. La modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar al gent al territori i fomentar-ne el repoblament. En aquest sentit, Ros ha volgut subratllar el suport que el projecte ha obtingut per part de més d’un centenar d’empreses agroalimentàries que representen el 20% del PIB de Catalunya, així com també de partits polítics, però “demanem explícitament a la Generalitat i a tota la societat catalana que sigui conscient de la importància de l’impuls d’aquest projecte”. De la mateixa manera, ha explicat, “la modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua”.
L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El departament d’Agricultura ja té en marxa els primers quatre projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 M€, de cara al 2022. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels fFons Next Generation.
Ros ha pronunciat aquestes paraules en el marc del IV Congrés de l’Aigua, que ha tingut lloc avui dimarts al CaixaForum de Barcelona, en el qual ha volgut recordar que el Canal d’Urgell, la infraestructura hidràulica més important de Catalunya, fou construïda ara fa 160 anys, rega 75.000 hectàrees, subministra a més de 300 indústries agroalimentàries, a més de 1.860 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades. També ha volgut posar èmfasi en el fet que la seva concepció va ser promoguda per la burgesia catalana a través de la família Girona per garantir aliments a la capital catalana i “ara, 160 anys després, necessitem millorar-ne la seva eficiència”.
Alllarg del congrés, Xavier Díaz, director general de la CGRCU, ha instat l’administració a “declarar la modernització dels regadius com a projectes i actuacions d’interès general i a actuar-hi en conseqüència”. Díaz ha reivindicat l’agricultura i el regadiu com a sector estratègic de país, que “cal potenciar i donar suport des de dalt pel bé de tota la societat”.
El director general ha explicat que el regadiu modernitzat del Canal d’Urgell serà sostenible ja que millorarà la gestió de l’aigua i l’energia. Utilitzarà sistemes eficients de regadiu (aspersió o degoteig) i s’incrementarà l’eficiència del regadiu en un 30%. A la vegada, amb la modernització dels regadius es disminueix el consum d’aigua i amb balanç energètic zero gràcies a l’ús de les energies renovables. El regadiu que es planteja preveu una solució basada en la pressió natural existent i en plantes solars pròpies per autoconsum amb l’objectiu de disposar de la suficient pressió a totes les parcel·les, en les zones on no és possible regar amb pressió natural, per tant, amb un balanç energètic zero. L’aposta per la innovació, doncs, afavorirà una major rendabilitat de les finques.
Garantia d’aigua en l’àmbit urbà i industrial i per millorar la gestió de sequeres
També ha explicat, que de la mateixa manera, la modernització suposarà una millora de l’abastament tant en l’àmbit urbà com industrial i una millora en la gestió en situacions de sequera i restriccions. La modernització suposarà un increment de la capacitat de reserva, ja que es construiran més de quaranta basses per reserva i regulació d’aigua. La gestió de l’aigua de manera centralitzada, interconnectada i automatitzada, millorarà la garantia de subministrament d’aigua de regadiu i d’abastiment a les poblacions. L’estalvi generat per la modernització dels regadius revertirà directament al sistema i permetrà disposar de més aigua per a usos mediambientals i d’abastament tant urbà com industrial.
Una de les vies verdes més llargues d’Europa
El projecte de la modernització del regadiu està lligat, però, a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.
Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.
Infolleida