La supercentenària Angelina Torres Vallbona, considerada als seus més de 111 anys com la persona de més edat d’Espanya en vida, explica en una entrevista amb EFE que mai no ha emmalaltit i comparteix el secret de la seua longevitat.

"Gràcies a Déu, mai no he estat malalta. Els metges no han hagut de treballar gaire amb mi. He tingut petites coses, com refredats forts que curava amb una aspirina, però mai no venen metges a casa meua", relata de Angelina al seu pis de l’Eixample de Barcelona, a dos mesos de complir els 112 anys i acompanyada de la seua filla, un dels seus dos nets i dos dels seus tres besnets.

Amb la defunció de la també catalana Maria Branyas a l’agost, en aquell moment la persona més longeva del món amb 117 anys, Torres es va convertir en la catalana en vida amb més anys, i des de la mort de l’aragonesa Pietat Loriente, que va morir el novembre als seus 113 anys, és la persona més longeva d’Espanya.

Encara que inicialment explica que la seua longevitat no té "cap secret", aviat diu que cada dia esmorza "un vas d’aigua amb unes gotetes de llimó i una culleradeta de sucre" i que, sempre que el cos s’ho ha permès, la seua vida s’ha centrat a "ser amiga de tots" i disfrutar de llargs passejos.

No és estrany, doncs, que les seus persones més pròximes sempre li hagin dit que és un àngel: "No soc cap àngel, m’agrada viure amb tothom. Pateixo molt pels altres, per la gent que no té. M’agradaria que tots fóssim feliços", lamenta Angelines.

Una vida entregada a la seua família

Angelines Torres va nàixer el 18 de març de 1913 al poble de Bellvís (Lleida), sent la cinquena de set germans que, després que el pare morís quan ella tenia tot just tres anys, aviat se’n van anar a viure Barcelona a la recerca d’una millor vida.

Quan l’edat li ho va permetre, es va endinsar en l’ofici de corbatera per a l’empresa 'Vinilos y Vidal', on guanyava sis pessetes per cada 12 corbates que confeccionava, i més tard va ser aprenent en una botiga de modistes, abans de l’arribada de la guerra civil.

"Vaig patir molt durant la guerra. Agafava la maleta i anava a l’estació de França per dirigir-me als pobles. Allà menjaven, a Barcelona, res. Anava al poble, m’omplia la maleta de menjar i tornava", recorda Angelines. Una vegada finalitzada la guerra civil espanyola, es va casar amb Josep Martí, amb qui va tenir una filla, Mercè, i més tard van arribar els seus nets, Gemma i Xavi, i els seus tres besnets: Pol, Marc i Mar Joana.

Els seus familiars expliquen que la seua longevitat no és del tot casualitat: la seua mare va morir un mes abans de complir els 100 anys, i la seua germana gran, als 93. "He tingut la sort de conèixer tres besnets, que macos són! Gràcies a Déu, he pogut celebrar el Nadal amb tota la família i l’he passat bé", recalca Angelina, que temps enrere feia furor en aquestes dates gràcies als seus exquisits canelons.