El centre de recerques Mascançà demana que es reconsideri l’enderroc de la Farinera de Mollerussa

El passat dimecres 5 de juliol una delegació del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà formada per Joan Yeguas, Daniel Altisent i Jordi Soldevila es reunia amb l’alcalde de Mollerussa per demanar que l’equip de govern reconsiderés l’enderroc de la Farinera de Sant Antoni. Joan Yeguas va entregar un manifest a Marc Solsona en aquesta direcció.

El president de Mascançà va exposar a l’alcalde la importància de la Farinera, una construcció de finals del segle XIX, una construcció singular que aprofitava la força motriu de la Tercera Sèquia per a la transformació dels cereals. Precisament, la funció de transformació de productes agrícoles fa de la Farinera un element distintiu de la ciutat respecte del seu entorn comarcal. Per la seva banda, l’historiador mollerussenc Daniel Altisent va assenyalar el nombrós patrimoni local perdut les darreres dècades a la ciutat i la importància de no perdre’n més.

La delegació va resumir els valors de la construcció en la seva antiguitat, la forma d’extracció d’energia i la seva relació amb la posada en funcionament del Canal d’Urgell i amb Mollerussa. Segons l’historiador Jordi Soldevila converteixen la Farinera en un element únic que ens permet explicar la construcció de la Mollerussa ciutat actual.

Uns arguments que s’afegien als expressats pels tècnics de la Delegació Territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya que exposaven que l’element no amenaçava ruïna i tenia un interès patrimonial, i per tant en recomanaven la seva preservació. Aquest argument va ser també assenyalat per la delegació de Mascançà.

D’altra banda, les dues parts van convergir en les dificultats afegides per la propietat privada i la situació d’abandó patida durant les darreres dècades. Així com també en el creixent interès pel patrimoni per part de la ciutadania de Mollerussa que a les xarxes socials havien expressat el seu malestar pel possible enderroc.

Des de Mascançà es va valorar positivament la tasca de l’actual consistori de preservació del patrimoni, els casos de Cal Castelló de la Llet, Cal Jaques i la preservació de documents particulars que s’han dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell. Per aquest motiu es va encoratjar a l’actual equip de govern a seguir en aquesta tasca.