Les XII Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell van recuperar el passat dissabte 9 d’octubre la presencialitat en una jornada celebrada a l’antic castell de Barbens, organitzada conjuntament pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i el consistori de la via. Després de l’anterior edició, realitzada via streaming, enguany una seixantena de persones van acostar-se a l’Ajuntament de Barbens per tal de conèixer més i millor la comarca, a més d’una cinquantena que van seguir les Jornades per YouTube. Aquesta ha estat una de les edicions amb més participació jove al programa de ponències, fet que dona ales al relleu generacional en el camp de la investigació i la recerca a la comarca del Pla d’Urgell.

El tret de sortida fou a les 9 del matí amb la ponència inaugural a càrrec del doctor Pere Lavega, qui va posar en relleu la importància del joc tradicional al Pla d’Urgell a partir de la seva història i context. En la primera taula hi participaren Ester Bosch, qui exposà els trets principals de la història de l’escola de música de Mollerussa, així com els principals personatges d’aquesta; Montse Baiges, amb un repàs dels jaciments del Pla d’Urgell i de l’existència de nous espais amb restes arqueològiques totalment desconegudes fins ara i Felip Gallart i Vicent Lladonosa, els quals parlaren sobre Jeroni Ferrer i Valls i el seu projecte fracassat de construcció del Canal d’Urgell que va precedir al definitiu dels germans Girona, Clavé i Cia.

Després fou el torn de Júlia Moncasí, qui realitzà un recull dels inicis històrics de la sardana a Ponent per tal d’il·lustrar dita activitat en la comarca del Pla d’Urgell a partir de les seves colles i les problemàtiques sociopolítiques del moment. Seguidament, l’antropòloga Marta Rallo presentà la investigació que duu a terme entorn de les caramelles de Vilanova de Bellpuig des d’una visió històrica i antropològica.

Un cop acabada la pausa-cafè, la segona tanda de ponències va arrencar amb Josep M. Salisi, que feu un recorregut sobre la investigació duta a terme a l’Arxiu Diocesà de Solsona i diferents volums religiosos escrits en cant pla o gregorià als municipis de Golmés, Castellnou de Seana i el Palau d’Anglesola. Agafà el relleu Joan Yeguas amb un estudi sobre les baranes de ferro de balcons que es van construir des del segle XVIII i primer quart del segle XIX en una vuitantena de cases de la comarca.

La literatura i el teatre van prendre partit de la mà d’Eduard Batlle, qui va presentar de forma sistemàtica totes les dades que permeten emetre una edició crítica de la novel·la Sarcènit de Jaume Vila Ricart, exposant les diferències entre les edicions i versions en català i castellà que es van fer, i d’Esteve Mestre, amb una aproximació a l’escena teatral popular entre els anys 1910 i 1936 al Pla d’Urgell.

La darrera de les taules comptà amb la participació d’Antoni Mayoral, qui donà a conèixer els trets més interessants de la flora i fauna que es desenvolupen al Salt del Duran; Juan Agustín, Jordi Domingo i Olga Bernad, amb una exposició sobre la composició de la població que estudia als centres educatius del Pla d’Urgell i el seu orígen i context social i, finalment, una recerca sobre l’evolució de l’ensenyament de Barbens en el període comprés entre els anys 1845 i 1950 a càrrec de Ton Solé.

La valoració tant per part del centre de recerques com del consistori barbetà ha estat molt positiva, així com per part dels ponents participants. L’alcalde de Barbens Andreu Benet i el president de Mascançà Jaume Suau acomiadaren l’acte agraint la col·laboració de tots els investigadors i també al públic que ha volgut tornar a formar part de les Jornades després de la pandèmia.

Les comunicacions seran publicades a la propera revista de Mascançà

Tal i com s’ha fet durant els darrers anys, les comunicacions presentades a les Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell es publicaran a la propera revista d’estudis Mascançà. La publicació, que arribarà a la seva tretzena edició l’any vinent, comptarà amb els 17 estudis presentats que es sumaran als més de 160 que ja han estat publicats.

Cal recordar que la revista es troba indexada en bases d’estudis com Carhus+, Latindex, Dialnet, MIAR i RACO. Des del 2010 fins al present han estat més de 46.000 les consultes que s’han fet als diferents articles de la revista Mascançà.