L'Estany d'Ivars i Vila-Sana, al Pla d'Urgell, és el més gran de Catalunya en dimensions, fins i tot més que el de Banyoles. La seva història, però, compta amb un episodi tèrbol. Durant la postguerra civil espanyola aquesta zona humida, la més gran de la Catalunya interior, fou dessecada entre 1948 i 1951. Els veïns i veïnes dels voltants no eren favorables al projecte, i és que per aquell aleshores, l'Estany era un punt de trobada per tots ells, així com per caçadors i fins i tot polítics , com el president Lluís Companys. 
L'any 48, es justificà la decisió afirmant que l'indret estava afectat per certes infeccions. Ara s'ha pogut demostrar que l'empresa promotora de la dessecació, Locomociones y Transportes SA, va obtenir privilegis per part del règim franquista per a dur a terme aquest procés. Un procés que tenia un clar objectiu econòmic. 
Ara, aquesta història s'ha recollit a "El retorn de l'aigua", un projecte documental en format audiovisual produït per Carles Farrésota la redacció de la periodista Helene Culleré. 
Al llarg de 40 minuts l'espectador pot conèixer testimonis humans que expliquen en primera persona l'impacte que tenia l'Estany en la vida quotidiana de la comarca així com la tasca de recuperació que s'ha fet des de 2005, quan s'inicià el procés d'ompliment d'aquesta llacuna natural. 
El 2009 es van culminar aquests treballs i l'any vinent es celebrarà la primera dècada d'aquesta segona vida de l'Estany d'Ivars i Vila Sana.