Els registres de Sanitat recullen com durant aquest exercici les anàlisis de control que fan les empreses gestores de les xarxes i les administracions van detectar la presència de contaminants a les xarxes de 208 dels 231 municipis de la demarcació, és a dir, en el 90,04%.

La immensa majoria dels positius reflectien nivells de contaminació en els quals la densitat de les substàncies contaminants es trobava per sota dels llindars d’alerta que obliguen a suspendre el subministrament o a alertar la població perquè suposen un risc per a la salut pública.

Malgrat que alhora, l’elevat número, amb 13.867 deteccions en 365 dies (38 de diàries), revela l’alt nivell d’exposició a aquest tipus de contingències que pateixen les xarxes d’aigua de boca de Lleida.

Les dos incidències més freqüents són una conductivitat elevada, indicativa d’un excés de sals i que comporta risc per a la conservació d’electrodomèstics com rentadores i rentaplats, i la presència de sulfats (no sempre fitosanitaris), d’efectes similars.

Les anàlisis han detectat la presència de dos substàncies verinoses com l’arsènic, present en més de la cinquena part de les xarxes (50 de 231, 21,6%), i el cianur, localitzat en un total d’onze. No obstant, només a Naut Aran es va arribar a superar el límit d’alerta.

Les revisions van revelar la circulació de restes de plom per una quinzena de xarxes locals, amb nivells superiors als permesos a Naut Aran, Corbins i Coll de Nargó, i de benzopirè en tres més, en aquest cas per sobre del llindar d’alerta a Navès. També van detectar la presència de coure en deu sistemes, de mercuri en nou, de benzè també en nou i de plaguicides en set.

El reposador del ministeri de Sanitat inclou altres dades inquietants sobre la qualitat de l’aigua de boca a Lleida: més de la desena part de les xarxes locals portaven bacteris de tipus enterococ (22) i/o escherichia colli (27), ambdós susceptibles de causar infeccions digestives i urinàries.

Les dades del ministeri de Sanitat revelen la creixent presència a les xarxes de distribució d’aigua de trihalometans, un compost cancerigen (requereix una exposició prolongada a l’agent) present en les xarxes de 86 municipis i que van superar els nivells d’impacte a la salut pública a Almatret, Agramunt, Barbens, Foradada i la Fuliola. Es genera per la reacció del clor dels processos de potabilització amb la matèria orgànica que es troba en suspensió a l’aigua, una combinació la freqüència de la qual creix amb l’expansió del musclo zebra.

Nitrats per sobre del nivell tolerable a Bassella i Vila-sana

Bassella i Vila-sana són dos dels 93 municipis en les xarxes d’aigua dels quals es va detectar la presència de nitrats, i són els dos únics que van superar el nivell de 50 mg/l.